ABRIL diumenge dia 19 a les 19 hores

OBSERVACIONS RESPECTE A LES MEVES OBRES PARLADES

Aquestes peces són espectacles sense imatges en tant que no donen cap imatge del món. Apunten cap al món no pas en la forma d’imatges, sinó en la forma de paraules, i les paraules d’aquestes obres parlades no al·ludeixen al món com alguna cosa externa implicada en les paraules, sinó al món de les pròpies paraules. Les paraules de què consten aquestes peces parlades no donen una imatge del món, sinó una idea del món. Aquestes peces parlades són teatrals en tant que serveixen les formes naturals de l’expressió en la realitat. Serveixen només les formes que en la realitat puguin ser també expressions normals, és a dir, serveixen les formes de llenguatge que en la realitat són expressades oralment. Aquestes peces parlades utilitzen les formes d’expressió naturals de l’insult, de l’autoacusació, de la confessió, de la declaració, de la interrogació, de la justificació, de la disculpa, de la predicció, dels crits d’auxili. Necessiten, doncs, d’un enfrontament, si més no d’una persona que escolti, perquè ja no serien expressions naturals, sinó fingides per l’autor. És d’aquesta manera que aquestes peces parlades són obres de teatre. Imiten la gesticulació total de les expressions iròniques, tingudes per naturalistes, del teatre.

En aquestes peces parlades no pot haver-hi acció, perquè una acció a l’escena fóra només la imatge d’una altra acció: les peces parlades es limiten, obeint la forma donada per la seva naturalesa, a paraules, i no donen cap imatge, ni tan sols imatges en forma de paraules, ja que sols serien les imatges fingides per l’autor d’unes circumstàncies internes i mudes, normalment no exterioritzades, i no pas una exteriorització natural.

Les peces parlades són una introducció independent a les antigues peces. No volen ser revolucionàries, sinó desvetllar l’atenció.

PETER HANDKE